Aquí està penjada la coavaluació.
http://es.scribd.com/doc/51555714/50102449-Coavaluacio-Bloc
viernes, 25 de marzo de 2011
TANCAMENT DEL CURS
Doncs com vaig dir a la presentació esperava aprendre moltes coses que durant l’època universitària no aprens, i l’objectiu s’ha complert. Ja que hem tractat temes del dia a dia, fent debat entre tots, i aportant les nostres experiències. Crec que tots en algun moment del curs ens em vist recolzats gràcies al que ha explicat algú del grup i ens em sentit identificats i per tant hem vist que no som els únics que tenim segons quines dificultats.
També crec molt positiva i sobretot molt significativa la forma de treballar durant el curs. Em refereixo a l’experimentació de les diferents dinàmiques de grup. Moltes vegades s’explica molta teoria, molts conceptes, però no s’acaben interioritzant per tal d’utilitzar-los en un futur i posant a la pràctica entre nosaltres totes les tècniques, acabes per assimilar-ho tot molt millor, i el que també vaig dir a la presentació i que és molt important, d’una forma més divertida, més amena.
Resumint, que tot just hem començat el nostre llarg camí, això si l’hem començat amb bon peu, amb molt” bon gust de boca”, amb una molt bona experiència, però ……
José María de Pereda (1833-1906);
novelista español.
novelista español.
miércoles, 23 de marzo de 2011
Taller Emocional
La contra LA VANGUARDIA
“LO QUE EL CORAZON QUIERE, LA MENTE SE LO MUESTRA”
Comentari:
Aquest article m’ha resultat molt interessant, ja que parla d’una cosa que abans era impensable i que jo sempre he cregut que podia ser així, arrel dels comentaris, textos o estudis que últimament s’estan publicant. Es més, vaig llegir l’altre dia un experiment que es realitzava amb diferents gots d’aigua. Constava de dos gots i dues persones, una persona estava amb un got amb el que tenia pensament negatius, i l’altra persona tenia pensaments positius. Doncs més tard analitzaven la composició de l’aigua i era diferent. Quelcom havia canviat segons la forma de incidir en ella, i sense tractar-la físicament.
També crec, que això es una mica diferent al que anem a tractar ja que segons l’article els pensaments produeixen canvis fisiològics a la pròpia persona, i en l’experiment citat produeix canvis en coses externes.
Canviant de rumb, i aproximant-me més a les nostres aules, crec convenient “estudiar” a cada nen, que hi ha darrera de cada comportament per així actuar segons les seves necessitats i així potser podrà omplir aquell costat emocional del que “va coix”. Per tant, a la tasca docent que desenvolupem em de tenir molta cura, i saber proporcionar allò que estimularà positivament el cervell, per així contribuir a la millora de la persona en global.
domingo, 6 de marzo de 2011
ACTIVITAT 2
METÒDE DE TREBALL
M’ha suposat un aprenentatge molt significatiu la dinàmica de treball que vam experimentar a classe. Un treball cooperatiu i que la paraula o frase clau que crec que defineix aquest tipus de tècnica és “grups d’experts”.
Primer es va formar la petita “empresa” o tenim quatre seccions i cada expert en la seva secció assisteix a una “reunió” amb diferents especialistes d’altres “empreses” per tal de aprendre, i enriquir-se dels coneixements dels altres “experts”. Un cop cada “encarregat” de la seva secció a finalitzat el seu assessorament, retorna a la seva “empresa” per tal de comunicar a l’equip directiu, en reunió, les conclusions obtingudes de la seva experiència aliena a l’empresa.
ORIENTACIONS PER A UN MESTRE NOVELL PER A TRACTAR A ALUMNES QUE PRESENTEN TDAH
GRUP A – Metodologia en donar les classes
1- Com donar les classes:
- Dinàmiques per captar l’atenció
- Aprenentatge significatiu
- Activitats curtes
- Material atractiu
2- Com explicar continguts acadèmics:
- Aprenentatge significatiu
- Baix nivell d’abstracció
- Prioritzar continguts
3- Assignació de deures i tasques:
- Llibreta personal
- Tasques no repetitives i de durada curta
- Càrrec de responsabilitat dels deures
GRUP B – Com millorar el comportament del nen
1- Supervisió constant:
- Agenda supervisada
- Objectius a curt termini
- Assignar-li tutor que faci aquest seguiment per part de la família
2- Tutories individualitzades:
- Tutoria en moviment
- Treballar un hàbit per setmana
- Expressió corporal
3- Eines bàsiques pel control de comportament:
- Fer graella amb el que ha de portar
- Graella de comportament
- Posició a l’aula (primera fila?)
- Tutoria sobre l’alumne amb o sense ella a la classe
GRUP C – Orientacions davant de situacions concrets
1- S’aixeca sovint:
- Recordar normes de classe
- Prendre-li la cadira
2- Interrompre constantment:
- Mestre calla, fent-lo conscient del que fa
- Fer-li explicar a ell, per a que calli
3- Molesta companys de taula.
- Separar-lo
- Fer-li reflexionar, empatia davant els seus companys
GRUP D – Com millorar l’autoestima a l’aula
1- Predisposició per part del mestre:
- Reforços positius
- Ser empàtic, i molt pacient
- Aprenentatge significatiu
- Anticipar-li respostes
- Comunicació i atenció individualitzada
2- Proposta d’activitats:
- Trobar un racó d’espai personal (despatx)
- Treball cooperatiu en grups anivellats, o parelles
- Dinàmiques de grup per a potenciar l’autoestima i cohesionar el grup
- Establir rols
3- Punts claus per a la millora de l’autoestima i el comportament en general:
- Reforços positius
- Atenció individualitzada
- Etc.
ACTIVITAT 1
El vídeo tracta sobre el racisme. Idees preconcebudes que té la gent sobre diferents grups de persones.
Tenim que una nena petita, perd el seu globus d’heli, i li queda penjat a dalt de tot d’un llarg pal d’enllumenat, és aleshores quan un home de “color” te el detall de pujar per així recuperar el globus. Quan finalment la nena a recuperat el globus, arriba la mare, agafa a la seva filla i marxa sense voler agafar el globus. El pobre home marxa resignat i arriba a casa seva, on veiem que te més globus, de diferents colors.
Potser aquesta mare té un estereotip de les persones de color que no es la que es correspon amb la realitat.
Crec que per part de la mare és un molt mal exemple cap a la seva filla, i no dona els valors que hauria de donar, ja que tots som iguals. Potser la societat en que vivim ha de començar a perdre el prejudicis que tan mal poden fer a persones d’altres cultures, creences o religions.
Després de fer la posada en comú, a quedat força clar, que l’home en qüestió pateix una marginació, o inclòs discriminació, just en el moment en que aquest vol integrar-se fent l’esforç per una altra persona desinteressadament.
També hem descobert, que potser te un significat, que l’habitació estigui plena de globus de diferents colors, el dels diferents tipus de marginació a les que ha estat sotmès.
Aprofundint dins el marc educatiu, crec molt interessant visitar la següent pàgina web, que ens parla sobre com atendre la diversitat dins les nostres aules:
viernes, 25 de febrero de 2011
PROGRAMACIONS COMPETENCIALS
ACTIVITAT 2: La meva UP
La següent pàgina dona accés a l'analisi de la mateixa:
http://es.scribd.com/doc/51554363/Pauta-analisi-UP-definitiva
La següent pàgina dona accés a l'analisi de la mateixa:
http://es.scribd.com/doc/51554363/Pauta-analisi-UP-definitiva
El Decret 142/2007
ACTIVITAT 1:
He desenvolupat l'area d'Educació Fisica. Primerament dins aquesta àrea tenim una petita introducció i seguidament ens anem trobant per ordre els apartats (color groc) en els quals trobem tot ben explicat i detallat. Trobem els Objectius, que els tenim numerats i n'hi ha 10, i seguidament l'apartat de Continguts dels qual es ramifiquen difrents subapartats. Tenim que es divideixen els continguts en Cicles, i aquests en blocs, i a continuació trobem la Connexió amb d'altres Àrees i els Critèris d'Avaluació.
domingo, 13 de febrero de 2011
Taller: Tutoria, Famílies i Serveis Externs
1- El text convida a una reflexió molt interessant sobre com dur a terme l’educació, quins són els aspectes més importants a tenir en compte per a formar a ciutadans d’aquesta societat que est``a contínuament en evolució i on tots ens em de sentir integrats.
Segons l’autor del text, les “tres potes de la cadira” que sustenten per a que algú sigui persona són, el saber pensar, el control emocional i els valors morals.
Per a que els més petits arribin a ser persones hem de promoure el pensar, el reflexionar, i per a que el pensament, moltes vegades, sigui el correcte hem de tenir un control emocional sobre nosaltres mateixos per a no veure’s afectat per les pressions de l’exterior, que durant l’època d’adolescent, per exemple, tenen molt a veure les influencies de l’exterior.
D’altra banda, tots hem de tenir clara l’escala del valors morals i posar-nos en la pell de l’altra persona a l’hora de prendre decisions, ja que hem de anar cap a una educació no individualista sinó que segons la demanda de les empreses, persones capaces de treballar en equip.
Per a l’evolució de la persona dins dels paràmetres descrits, l’autor parla del mètode Kohlberg. Un mètode molt interessant que consta dels següents estadis:
- El de la moral imposada, l’autor ens parla que molta gent està estancada en aquest estadi, que es basa en les prohibicions, multes, càstigs, etc.
- El de respondre a les expectatives dels altres
- El de la responsabilitat i l’autonomia
- El de reconèixer i lluitar pel dret de tots
I per finalitzar, crec important esmentar els passos que hem de seguir per a solucionar un conflicte i que pot ser molt útil dins les nostres aules.
Parla de primer diagnosticar el problema, després en pensar alternatives, pensar en les conseqüències i per últim la de posar-se a la pell de l’altre.
Com a mestres seria bo seguir un patró similar al procés esmentat ja que educa al nen cap al raonament, cap al procés de pensar i no actuar sense cap tipus de lògica, impulsat pel descontrol de les emocions.
2- En referència a la meva tasca com a mestre, i més concretament com a tutor, cal dir que no tinc gaire experiència en aquest sentit ja que no he portat cap tutoria fins ara. Tot i que cal esmentar que des de fa un més i mig a causa de la baixa d’una mestra, m’ocupo de la tutoria de 2n a l’escola on treballo. I m’ha ajudar molt a entendre quines són les moltes feines i responsabilitats que te el tutor d’un grup. Crec, en aquest aspecte que el més important és crear n grup de persones on tots tinguin el seu rol important al grup, per tant, crec en treballar molt amb dinàmiques de grup, per així, crear un bon clima de treball, un grup on tots s’ajudin entre sí i tots se sentin importants. I tot això es feina del tutor. En tenir això, ja s’ha aconseguit la feina més complicada per``o la que dóna més fruits després.
domingo, 6 de febrero de 2011
SOCIOGRAMA
Mitjançant una fitxa, vaig fer aquestes tres preguntes als nens de la classe de segon de la qual ara sóc cotutor. És un grup format per 15 alumnes i molt divers ja que compta amb nens amb personalitats molt marcades, on sovint tenen conflictes i que servirà aquest treball per a reorganitzar la distribució de les taules, i d’altres actuacions.
El gràfic mostra clarament que hi ha un alumne que destacar per ser el més llest, o com a mínim això és el que creuen ells. D’altra banda hi ha un altre que també té la confiança de 3 alumnes, i tenint en compte que el grup no es gaire nombrós també cal remarcar-ho.
Veiem que aquí no queda tan definit un nen amb el que vulgui jugar tothom. Es deixa entreveure que el alumne 14 potser el més destacat en aquest sentit, i podem observar que no te res a veure el tema de fer deures o treballar (pregunta anterior) amb aquest, en el qual han canviat els resultats.
Del gràfic es pot deduir que el nen al qui tothom li te rebuig es el 10. Sense fer el sociograma ja pensava que podia esser aquest alumne el que fos el més rebutjat, ja que ve d’una situació familiar difícil, el seu comportament és molt agressiu, i sovint te conflictes amb els demés alumnes de la classe. D’altra banda veiem dos nens que es tenen rebuig mútuament, pot ser degut ha algun problema recent.
"Dinner for Two"
En aquest vídeo de dibuixos podem veure la història que te lloc a la selva, on una granota intenta caçar insectes per alimentar-se, sense gaire èxit ja que és de moviment lents i li costa molt poder atrapar a les mosques o mosquits. D’altra banda podem veure uns llangardaixos que al contrari que la granota cacen a les seves presses (els insectes) sense cap tipus de problema i amb suma facilitat.
Sorgeix el conflicte quan els dos llangardaixos atrapen a la vegada al mateix insecte i cap del dos cedeix a donar-lo. És aleshores quan els dos llangardaixos inicien una baralla pel menjar que acaba sent presenciada per tots els animals de la selva, cosa que multiplica el desig de guanyar la disputa, ja que ja no es solament el menjar sinó el demostrar als demés que ets millor que l’altre.
Després d’estar una llarga estona barallant-se, la branca on se situaven està apunt de trencar-se i veuen com els cocodrils romanen sota esperant que caiguin per a menjar-se’ls. Aquí es quan senten veritable por i deixen estar el insecte per mirar de salvar-se, i així ho fan. Tots dos s’ajuden amb la finalitat de sobreviure, i veuen que no val la pena jugar-se la vida per una petita mosca.
Aquesta mosca cau a la vora de la granota qui l’agafa, i veient als dos llangardaixos encara pendents de la mosca, els convida a compartir-la entre els tres.
Aquesta història reflexa molt bé els conflictes de l’escola, ja que són d’interessos, a vegades interessos de molt poc valor o sense sentit, però que a l’igual que aquí teníem tots els animals de la selva, dins d’una aula tenim tot un entrelligat de rols on tothom competeix per a ser més que l’altre, cosa que magnifica molt més la disputa, com passa també amb els llangardaixos. D’altra banda, el mestre ha de ser qui provoqui la reacció dels alumnes per veure que el preu d’aquesta disputa pot ser massa car. D’altra banda el mestre ha de inculcar valors, com fa la granota compartint el menjar entre tots tres de forma que tots sortim beneficiats.
Activitat 2: "Anàlisi d'un cas seguint el cicle reflexiu"
“Del no res al conflicte”
A l’hora d’Educació Física mentre tots els nens de la classe estan jugant a un joc, tres dels alumnes s’endinsen en un estira i arronsa d’improperis a causa d’una sèrie d’empentes, que han començat com un “joc” i que quan una d’elles a sobrepassat els límits ha provocat el conflicte.
Els mestre els ha fet fer una espècie de “parte” similar al dels accidents, per tal de que els tres nens discuteixin sobre quin ha estat el problema i busquin una solució. Dos dels nens poc a poc han anat apropant-se fins que han pogut arribar a un acord i firmar. El tercer nen no ha volgut de cap manera participar dins d’aquest acord, tot i que ha estat motivat pel mestre a que participés.
Un cop els nens ha entregat la fulla amistosa, han pogut continuar participant a la classe, ja que s’han adonat de que la causa del problema no era proporcional a la intensitat dels insults.
El tercer nen a continuat sense participar, morrut i amb mala cara.
Autoanàlisi
Crec que la estratègia utilitzada pel mestre ha estat molt positiva ja que fa reflexionar als alumnes del seu comportament i com poden arribar a la solució. Tot sols resolen els seus problemes i arriben a un acord. Moltes vegades és més important la forma, o el camí que es fa per a resoldre el problema que la pròpia solució del mateix. Ells veuen que el diàleg i el consens es la millor manera per solucionar les seves diferències. I se n’adonen que el tenir rancor o orgull no ens porta enlloc.
De cara a la meva experiència, jo a la meva vida diària dins l’escola em trobo amb conflictes similars molt sovint i no tinc un full de “Declaració amistosa d’Incident” per la qual cosa la meva forma de resoldre el conflicte que més amunt s’explicita, seria semblant però oralment els tres alumnes i el mestre, inclòs fent participar a la resta de la classe, fent preguntes retòriques que marquin el camí de la solució. D’altra banda en el cas de que un dels alumnes s’hi negues totalment a parlar, esperaríem al final de la classe a solucionar-ho, i inclòs aquest alumne podria no participar a les activitats, convidant-lo a reflexionar sobre el que ha fet bé i malament.
Moltes vegades, quan dius als alumnes que pensin en el que han fet, en les conseqüències, en les reaccions, acaben per entendre el problema i demanant perdó i acceptant que la situació no justificava els mitjans emprats (insults).
Contrast
Em coincidit força amb la resta de companys en que potser a la Educació Primària aquest full d’incidències era massa complex i seria bo fer-ho simplement oral, per tal de facilitar l’expressió dels implicats. Però vam coincidir també en que fer-ho de forma oral podria perjudicar al ritme de la classe. Aleshores, com anteriorment he esmentat podríem implicar a tot el grup i mirar solucionar-ho tots junts.
D’altra banda també vam comentar la possibilitat de solucionar el conflicte al final de la sessió. Tot i que no em va quedar gaire clar, que faríem amb els alumnes implicats. Seguirien fent classe amb normalitat? Quedarien fora de la classe ja per tota l’hora?
Redescripció
Després de tot el procés ha arribat l’estratègia que utilitzaria per tal de resoldre aquest cas. Realitzaria, tenint en compte que estic a Educació Primària (Infantil, i 2n), una discussió del conflicte de forma oral amb els tres implicats, però fent participar a tot el grup. A vegades el grup, en veure des de fora l’incident pensa per ell sol la solució. Aquí ve doncs el gran paper del mestre en fer de guia, amb preguntes, amb paraules clau, per tal de que busquin ells mateixos la solució. En el cas, del nen que no vol participar, aquí el mestre hauria d’incidir-hi més i en cas de que parlant tots plegats no poguéssim reconduir-lo, el deixaria reflexionar mentre que els dos nens que han arribat a l’acord podrien continuar participant a la classe. Al final de la sessió tornaria a parlar del que ha succeït amb l’alumne que no volia acceptar la solució per mirar de fer-li veure la realitat.
Es va comentar dins del contrast que això podia perjudicar el ritme de classe, però crec que es important parlar tots i solucionar-ho així, ja que tots en traiem quelcom de positiu.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)