Activitat 2: "Anàlisi d'un cas seguint el cicle reflexiu"

“Del no res al conflicte”

A l’hora d’Educació Física mentre tots els nens de la classe estan jugant a un joc, tres dels alumnes s’endinsen en un estira i arronsa d’improperis a causa d’una sèrie d’empentes, que han començat com un “joc” i que quan una d’elles a sobrepassat els límits ha provocat el conflicte.

Els mestre els ha fet fer una espècie de “parte” similar al dels accidents, per tal de que els tres nens discuteixin sobre quin ha estat el problema i busquin una solució. Dos dels nens poc a poc han anat apropant-se fins que han pogut arribar a un acord i firmar. El tercer nen no ha volgut de cap manera participar dins d’aquest acord, tot i que ha estat motivat pel mestre a que participés.

Un cop els nens ha entregat la fulla amistosa, han pogut continuar participant a la classe, ja que s’han adonat de que la causa del problema no era proporcional a la intensitat dels insults.

El tercer nen a continuat sense participar, morrut i amb mala cara.

 Autoanàlisi

Crec que la estratègia utilitzada pel mestre ha estat molt positiva ja que fa reflexionar als alumnes del seu comportament i com poden arribar a la solució. Tot sols resolen els seus problemes i arriben a un acord. Moltes vegades és més important la forma, o el camí que es fa per a resoldre el problema que la pròpia solució del mateix. Ells veuen que el diàleg i el consens es la millor manera per solucionar les seves diferències. I se n’adonen que el tenir rancor o orgull no ens porta enlloc.

De cara a la meva experiència, jo a la meva vida diària dins l’escola em trobo amb conflictes similars molt sovint i no tinc un full de “Declaració amistosa d’Incident” per la qual cosa la meva forma de resoldre el conflicte que més amunt s’explicita, seria semblant però oralment els tres alumnes i el mestre, inclòs fent participar a la resta de la classe, fent preguntes retòriques que marquin el camí de la solució. D’altra banda en el cas de que un dels alumnes s’hi negues totalment a parlar, esperaríem al final de la classe a solucionar-ho, i inclòs aquest alumne podria no participar a les activitats, convidant-lo a reflexionar sobre el que ha fet bé i malament.

Moltes vegades, quan dius als alumnes que pensin en el que han fet, en les conseqüències, en les reaccions, acaben per entendre el problema i demanant perdó i acceptant que la situació no justificava els mitjans emprats (insults).  

Contrast

Em coincidit força amb la resta de companys en que potser a la Educació Primària aquest full d’incidències era massa complex i seria bo fer-ho simplement oral, per tal de facilitar l’expressió dels implicats. Però vam coincidir també en que fer-ho de forma oral podria perjudicar al ritme de la classe. Aleshores, com anteriorment he esmentat podríem implicar a tot el grup i mirar solucionar-ho tots junts.

D’altra banda també vam comentar la possibilitat de solucionar el conflicte al final de la sessió. Tot i que no em va quedar gaire clar, que faríem amb els alumnes implicats. Seguirien fent classe amb normalitat? Quedarien fora de la classe ja per tota l’hora?

Redescripció

Després de tot el procés ha arribat l’estratègia que utilitzaria per tal de resoldre aquest cas. Realitzaria, tenint en compte que estic a Educació Primària (Infantil, i 2n), una discussió del conflicte de forma oral amb els tres implicats, però fent participar a tot el grup. A vegades el grup, en veure des de fora l’incident pensa per ell sol la solució. Aquí ve doncs el gran paper del mestre en fer de guia, amb preguntes, amb paraules clau, per tal de que busquin ells mateixos la solució. En el cas, del nen que no vol participar, aquí el mestre hauria d’incidir-hi més i en cas de que parlant tots plegats no poguéssim reconduir-lo, el deixaria reflexionar mentre que els dos nens que han arribat a l’acord podrien continuar participant a la classe. Al final de la sessió tornaria a parlar del que ha succeït amb l’alumne que no volia acceptar la solució per mirar de fer-li veure la realitat.

Es va comentar dins del contrast que això podia perjudicar el ritme de classe, però crec que es important parlar tots i solucionar-ho així, ja que tots en traiem quelcom de positiu.